Quimicefa- Per Martí Marín

Remoure la infància i acabar borratxo. MARTÍ MARÍN CORBERA

 

Jo des de petit he estat sempre de lletres, fins i tot quan encara no sabia que es podia ser de lletres o de… no-sé-què. Es veu que a la meva imaginació ser de lletres era tan natural com ser de Sabadell i ser de no-sé-què era tan absurd com ser de Terrassa. Per això entre els meus jocs infantils no s’hi comptaven ni “Electro-L” (l’electricitat i jo mai no hem estat formalment presentats), ni un microscopi (me’n van regalar un i no vaig passar de mirar-me unes quantes vegades l’ala de mosca que venia com a mostra de “preparat”), ni per descomptat “Quimicefa”, del qual sabia que permetia fabricar una gasosa repugnant (tothom té un cosí aficionat a no-sé-què) que no tenia punt de comparació amb la veritable gasosa “Ondina” que bevíem a casa (i que a més portava cromos i un cop l’any amb tres taps et donaven una entrada per anar a la Faràndula a veure dues pel·lícules en una matinal de dissabte: recordo haver-hi vist, al menys, “Mi amigo el fantasma” -Blackbeard’s Ghost, 1968-, “Ahí va ese bólido” -The Love Bug, 1968-, “Sálvese quien pueda” -Le petit bagnier, 1968-, entre d’altres obres mestres del setè art que situen amb força precisió de quina època parlo). O sigui, que no m’agradava “Quimicefa”, fins al punt de formar part d’un seguit de jocs infantils als que havia acabat per condemnar per inútils com els “Juegos Reunidos Geyper” (quina decepció en obrir la capsa!), “Magia Borrás” (la família es va atipar ben aviat de veure’ns fer malament els presumptament meravellosos “trucs” que la enganyosa publicitat televisiva prometia) o “Rescate espacial” (en dos minuts havies rescatat a l’astronauta i quatre rescats després se li acabaven les piles).

Però un dia, com en una revelació, vaig veure els veritables “Quimicefa” jugant dalt d’un escenari sense tubs d’assaig, provetes, ni líquids pudents. Jo ja els coneixia, de fet, i en tenia les millors referències. Personatge 1 (Fernandes): en una performance de la PIS (Plataforma d’Insubmisos de Sabadell) s’havia deixat rapar impunement a l’aparador del Casal Pere Quart -tinc una fotografia que ho confirma- a la vista de tothom i tothom incloïa un al·lucinat ex alcalde falangista (de nom Josep Burrull) que prenia cafè en una terrassa just davant. Personatge 2 (Raül): havia vingut a ajudar-nos a la PIS a fer el disseny de la performance en qüestió i havia repetit compulsivament que tal cosa s’arreglava amb fil de pescar, que tal altre es podia lligar amb fil de pescar i que si una altra no s’aguantava dreta sempre podíem arreglar-ho unint-la a una altra amb fil de pescar (el nom vaig trigar a aprendre-me’l però us podeu imaginar com li deia -mentalment- quan el veia). Personatge 3 (Atura’t! -en anglès Estop-): durant la repetidament citada performance es va limitar a mirar l’aparador des de fora, a riure i a fer comentaris variats… Amb aquesta mena d’antecedents -i quan encara no era conscient d’estar vivint una epifania- vaig anar a buscar-me un líquid pudent (cervesa), dins d’una proveta (got de plàstic amb logo municipal) i vaig decidir de prendre-m’ho com un assaig (de càntic en el temple o de plagi a la taverna, tant se val). I van començar a cantar (cantar?), acompanyats per música (música?), tot evolucionat graciosament per l’escenari (les coreografies de les meves companyes de 6è.B eren molt similars) mentre els cels s’obrien i Déu (o potser Onze) els assenyalava amb el dit (gros del peu) tot dient: míalos que bonicos, ¡eh maño! (manyosa). No recordo en quin moment Déu (o Dotze) em va haver de recollir de terra perquè en l’estona del concert havien caigut quatre provetes, que sumades a les que ja portava feien no-sé-quantes… (ja us he dit que soc de lletres, no?)

I així ha estat sempre des d’aleshores, cantessin (i ballessin) els que els hi sortís de les boles, es vestissin de bisbes, de nadadors olímpics o de Charlie’s Angels, demostressin tronío, majesa y solera (com la jaca jeresana d’Estrellita Castro) o presentessin un concurs de garrotins encara amb el rot del dinar al paladar (com el burgès de Pere Quart).

 

Orígens de quimicefa. The secret files

No per tothom és conegut l’origen del nom de Quimicefa. La majoria s’equivoquen en relacionar-lo amb els alquimistes que buscaven la pedra filosofal. Tal com ens fan arribar dos fans anonims, estudiosos i ben informats, l’origen etimològic neix d’una relació esporàdica pero molt intensa que va mantenir un dels membres fundadors durant molts dimecres.

Aquí la prova!!!!

Quimi C Efa

20130604-213036.jpg

No te fallaré….
http://www.youtube.com/watch?v=mAcVJalrKek

Ps: un record i molts agraïments al pezonero oficial de la sèrie.

Tagged

Quimicefa- Per Oleguer Presas

Això va de retro. Va de Satanàs posseint ànimes caritatives i beates. Química i música, mescla explosiva amb ona expansiva que tot ho devora. Molta química perjudica seriosament la salut. Però,  què som sinó química?

Tots som Quimicefa. Joc d’experiments amb música d’acompanyament. Escola de la vida que s’escola per arreu. Cultura que beu del passat i es beu el present. La societat de l’espectacle feta espectacle. El joc pel joc com a joc jugant. Química: tu, jo… elles, ells i tots! Una orgia musical.
Com diu Satanàs, química som i en química ens convertirem.

 

Quimicefa- Per Roc Casagran

El Gúguel ho sap tot, però si hi escrius “quimicefa” t’ofereix gairebé
80.000 entrades i ben poques diuen la veritat. No diuen que els
nostres són els de l’estirabot, els de l’astracanada, els que els
falta un bull, els que fan música i fan festa, els que ho reivindiquen
tot sense pamflets, els que s’ho passen bé i se’n foten del mort i de
qui el vetlla, els dalinians o albertserrans que parteixen de
l’ultralocal per arribar al més enllà (entengui’s Terrassa), els
deixebles del Trabal, l’Obiols (el bo, no pas el Raimon) i l’Oliver,
els sonats que ens van marcar el camí sense ni saber-ho ni
pretendre-ho.
El Gúguel, ja ho sabem, no farà justícia perquè el controlen els
ianquis, o el Godó o el Bustos… o el David Meca, qui sap. Però
nosaltres som aquí per posar sal a les ferides: llarga vida a
Quimicefa!

Quimicefa- per Janot Vila

Clicant a l’enllaç podreu veure la visió que el Janot Vila té de nosaltres: quimis

Bon cap de setmana ( i bona festa major als tallarets)

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=n7c98VPdHcU?rel=0&w=560&h=315]

El menú del dia 29 de juny.

St. Pere.

Guardeu-vos petards .

Dissabte 29 de juny, Sabadell ( capital del món):

Al migdia vermutet a Cancapablanca amb els “Ovidi Twins” que pujen per l’ocasió.

A la nit doble concert al Balboa. Qui no hagi vist els “twins” al matí els veurà a la nit, i després nosaltres presentarem el nostre cd en directe, estrenant formació ( de luxe)  i potser algun tema i tot.

Seguirem informant.

Quimicefa presenta: Pulac

El primer, el singlí singlà singló dels singles….
.


Uuuuh nena m’he llevat pioc!

20130515-001557.jpg

Tagged , ,

Quimicefa – per Xavi Grimau

Hi ha tres homes asseguts en una terrassa de la Croisette, davant de l’Hotel InterContinental Carlton de Canes, bevent martini blanc i vestits amb americanes de tres botons de color blau marí, mocador vermell al coll, pantalons blancs i botins de pell girada; hi ha tres gavians argentats fent piruetes damunt del mar de Canes; hi ha un record de runes gregues sobre el capvespre de Canes; hi ha una química especial; hi ha un fil musical que mi dice sui seni nudi muoio d’amore, quando vedrai la mia ragazza dille che io l’amo; hi ha un fan del Palerm passejant pel lungomare de Ravello que somia el millor grup del món en una vil·la amalfitana; hi ha el millor grup de l’univers; hi ha una química especial.

Recordatoris

El dia 15 de maig primer avançament del disc.
Serà un tema i us el deixarem gaudir.

El disc el presentarem el dia 29 de juny al Balboa.
Us ho anirem recordant, però per si un cas aneu guardant la data.

Salut i Quimicefa